FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Matèria colorant preparada amb la tinta que segrega la sípia, usada antigament en pintura. Del color d'aquesta matèria, d'un marró d'aspecte terrós. Color sèpia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mol·lusc cefalòpode dibranquiat de l'ordre dels decàpodes, semblant a la sípia, però més petit, que comparteix el seu hàbitat amb el calamarsó (Sepia elegans). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mol·lusc cefalòpode, de color gris verdós i dors negre, amb deu tentacles i una conquilla interna calcària i ampla coberta per la pell, que és molt apreciat com a aliment (Sepia officinalis). Escopinada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
les mans] Defugir-ne la responsabilitat. Fer desaparèixer (allò que taca la consciència, la reputació, etc.), per mitjà de l'expiació, d'una reparació, etc. Estendre (sobre un dibuix) capes de tinta xinesa, de sèpia, etc., desfeta en aigua, fent els clars i [...]